Proveu el concurs polític

Nacionalisme cívic

Fomentar una nació forta i unificada basada en valors compartits, igualtat de drets i ciutadania inclusiva, independentment de l’origen ètnic o cultural.

Visió general Problemes Discutir

Sobre

  • El nacionalisme cívic, també conegut com a nacionalisme liberal, és una forma de nacionalisme identificada pels filòsofs polítics que creuen en una forma no xenòfoba de nacionalisme compatible amb els valors liberals de llibertat, tolerància, igualtat i drets individuals. Aquesta ideologia política es basa en el principi que la nació es defineix per un conjunt compartit de valors i creences polítiques, més que per raça, religió, llengua o ètnia. Es posa èmfasi en el compromís amb valors universalistes, drets civils i l'estat de dret, que es suposa que són la base de tot estat democràtic modern.

    La història del nacionalisme cívic està entrelaçada amb el desenvolupament dels estats moderns. Va sorgir a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, durant el desenvolupament de l'estat liberal modern. Les revolucions francesa i nord-americana van ser esdeveniments significatius que van donar forma a la ideologia del nacionalisme cívic. La Revolució Nord-americana, per exemple, es va basar en els principis de llibertat, igualtat i democràcia, que són els valors fonamentals del nacionalisme cívic. La Revolució Francesa, amb el seu èmfasi en "llibertat, igualtat, fraternitat", també va contribuir al desenvolupament d'aquesta ideologia.

    Al segle XIX, el nacionalisme cívic es va convertir en una força significativa a Europa, especialment en països que buscaven crear una identitat nacional unificada. Per exemple, els moviments d'unificació italiana i alemanya es basaven principalment en els principis del nacionalisme cívic. Aquests moviments tenien com a objectiu unir regions i pobles diversos sota un únic govern nacional, basat en valors polítics i institucions compartides.

    Al segle XX, el nacionalisme cívic va continuar influint en els desenvolupaments polítics arreu del món. Va jugar un paper crucial en els moviments de descolonització a l'Àfrica i l'Àsia, on els països de nova independència buscaven construir identitats nacionals basades en valors polítics compartits, en lloc de la homogeneïtat ètnica o religiosa.

    En el món contemporani, el nacionalisme cívic continua sent una força política significativa. Sovint es contrasta amb el nacionalisme ètnic, que defineix la nació en termes d'etnicitat, raça o religió. Mentre que el nacionalisme ètnic pot portar a l'exclusió i al conflicte, el nacionalisme cívic s'entén com una forma de nacionalisme més inclusiva i tolerant, que pot acomodar la diversitat dins d'un marc polític compartit. No obstant això, com totes les ideologies polítiques, el nacionalisme cívic també pot ser objecte d'ús indegut i pot ser utilitzat per justificar polítiques i pràctiques d'exclusió.

Què tan semblants són les teves creences polítiques a les qüestions Civic Nationalism ? Feu el test polític per esbrinar-lo.